SEMINARI DE FORMACIÓ “ELABORACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA”

Aquest seminari està dedicat a la formació per a la redacció d’una proposta de pla de convivència adaptada a les necessitats del propi centre escolar.  

Organitza: l’Associació d’Orientadors de les Illes Balears.

Destinataris: orientadors i professorat implicat en el pla de convivència

Assessor: Sebastià Barceló Castillo

Coordinadora: Francesca Bestard 

1. Objectius

L’objectiu general és formar els participants en els elements que integren el pla de convivència i capacitar-los per promoure i liderar una comissió de redacció.

Els objectius específics del curs són:

1. Proporcionar una visió del que s’ha de fer per redactar el pla i les pautes.

2. Treballar els diferents components (veure els continguts).

3. Planificar la convocatòria i gestió d’una comissió redactora.

4. tenir en compte la situació multicultural a les aules.

5. Contribuir al desenvolupament personal i professional dels participants.  

2. Continguts

En el curs es treballaran:

1. Presentació dels participants i del pla del seminari. La comissió de redacció del pla. Consensuar els objectius i els conceptes.
2. Un diagnòstic de la situació. Problemes,   incidents i vies de millora.
3. Els valors les actituds i els principis que donen sentit i serveixen de referents de la l’actuació.
4. Els drets i els deures
5. Els incidents i els problemes en la convivència
6. Les normes de convivència
7. Els procediments per reforçar les normes, les alternatives per tractar les infraccions i les sancions
8. Les habilitats socials: Escoltar, expressió assertiva, detecció i resistència a la pressió del grup
9. Les tècniques per tractar els conflictes: Negociació, mediació, construcció del consens, …
10. Prevenció de la violència i intervenció. Establiment sistemes de detecció i de protocols d’actuació davant les agressions al professorat o a l’alumnat
11. La proposta per al centre

3. Metodologia

La metodologia es basa en:

A. La presentació dels continguts, la discussió i l’adaptació i definició dels conceptes, connectant-los amb la situació al propi centre.

B. Constituir-nos en comissió de redacció i anar elaborant una proposta de pla.

C. Una vegada elaborada, preveure la via i estratègia per posar-la en pràctica, aplicar-la i avaluar l’aplicació. 

4. Avaluació

- Avaluació inicial per detectar el nivell de partida dels participants. – Avaluació contínua integrada en cada sessió. – Avaluació de les propostes- Avaluació final, compartida i global del curs, atenint-nos als següents criteris:

a) Els objectius del curs. b) L’adequació de la proposta. c) La satisfacció dels participants. 

Temporització: ·30 hores (20 presencials i 10 d’elaboració de la proposta)

10 sessions  de 2 hores quinzenalment al llarg del curs 2006-7 

Octubre: 31

Novmbre14 i 28

Gener: 9 i 23

Febrer: 6 i 20

Març: 6

Abril: 17

Maig: 8 

Després cada participant redactarà la proposta i l’estratègia per posar en marxa la comissió de centre 

Biblgrf:  Torrego JC i Moreno J.M. “Convivencia y disciplina en la escuela” Edit: Alianza 

Pagines web: observatori de la  convivencia:

http://www.observatoriconvivenciaescolar.es/ 

Observatorio de la convivencia estatal: 

http://www.convivencia.mec.es/

AGENDA DE LA 1ª SESSIÓ: PRESENTACIÓ  DEL PLA DEL SEMINARI. LA COMISSIÓ DE REDACCIÓ DEL PLA. CONSENSUAR ELS OBJECTIUS I ELS CONCEPTES 

Objectius

Presentació dels participants i del pla del seminari.

Concretar la creació i organització de la comissió de redacció del pla.

Consensuar els objectius i els conceptes que usarem (definir-los). 

Qüestions:

1. Com posar en marxa el procés?

En primer lloc, es tracta de sensibilitzar a la direcció vers la necessitat i la factibilitat del pla

S’hauria de partir d’un diagnòstic de la convivència en el que s’apuntin:

Per una part, els incidents, els problemes,  les preocupacions,…

El currículum ocult i els codis que guien el comportament i les interaccions (per exemple que el que exerceix violència és admirat i víctima despreciada,  la llei del silenci, que hi “coses d’al·lots” en les que els adults no s’hi fiquen)

i la revisió de les respostes i solucions proposades i/o adoptades, així com dels seus resultats

Per l’altra les línies de millora (idees que han sorgit per millorar la convivència: fomentar el sentit de pertinença al centre, la participació, la democràcia,…)

Millor que el diagnòstic sigui fet per un agent extern: universitat, inspecció,…

Sinó, l’orientador/a pot fer-lo. Pot ser molt útil un test Bull o un qüestionari similar aplicat a alumnat i professorat¹.

També pot servir l’argument de la prescripció de fer el pla per ordre de la Conselleria².

L’informe s’hauria de presentar a la direcció i aquesta comunicar-la al claustre i al Consell escolar.

L’objectiu és crear un compromís de la direcció el professorat i tota la comunitat educativa de crear el pla com a eina per aconseguir un ambient acollidor i segur al centre que suposa el rebuig a la violència 

2. Qui hauria de formar la comissió?

Un representant de la direcció

Orientador/a

Representants de claustre (un per cicle)

També s’ha d’intentar aconseguir representants alumnes (per exemple els del Consell escolar) dels pares i del personal no docent

Organització de la comissió: S’ha de preveure qui s’encarrega de liderar el procés, de moderar el debat i d’anotar  els acords 

3. Quan?

El procés de redacció hauria de començar a l’inici del curs o del segon timestre, a ser possible, dins l’horari. S’ha de compensar als participants per el temps dedicat a aquesta tasca. (No abusar del voluntarisme) 

4. On?

A un lloc de reunions digne. Pot ser el mateix del Dep d’orientació 

5. Ambit d’apicació

L’aplicació del pla hauria d’abastar tota la comunitat educativa. Pel que fa a les dimensions temporals i espacials, hauria d’incolure l’anada i la tornada del centre i quan es tracta de relacions entre membres de la comunitat educativa qualsevol lloc o es trobin els membres que interactuen, sempre que les interaccions tenguin conseqüències per al funcionament del centre 

En la sessió es planteja el debat sobre si el pla de convivència i el mateix funcionament del centre pot abordar totes les problemàtiques. Alguns participants diuen que podem detectar casos que superen les nostres capacitats i competències i que s’han de derivar a l’administració. Altres diuen que en primer lloc i en qualsevol cas s’han d’aplicar els recursos del centre. El pla ha d’estar obert a l’actuació d’altres agents socials: ajuntament, serveis socials, educadors de carrer, serveis de salut,… Es tracta d’adoptar el treball en xarxa 
 

Proposam objectius:

1. Acordar un marc teòric. És suggereix que el marc ha d’adoptar un model de referència (ecològic, sitèmic,…). En tot cas, ha de ser proactiu, preventiu i orientat a educar als infractors
2. Elaborar un document base que serveixi de guia del pla de convivència
3. Cercar les referències³

AGENDA DE LA 2ª SESSIÓ: EL MARC TEÒRIC I ELS VALORS 

Recopilació de la sessió anterior 

Objectius:

1. Acordar un marc teòric
2. Consensuar i definir els valors, les actituds i els principis que donen sentit i serveixen de referents de la l’actuació

Qüestions:

1.  
   1. Quin marc teòric adoptam com a base del procés?

Un enfocament global que abasti tota la comunitat educativa

Un enfocament proactiu que cerqui assolir unes fites positives més que reaccionar

Un enfocament educador, responsabilitzador i restituïdor de cara al causant dels perjudicis, més que culpabilitzador i punitiu 

1.  
   2. Quines visions, valors, actituds i principis?

 
 MARC  FILOSÒFIC 
 
  

Valors: · Justícia

. Pau

. Equitat

Solidaritat 
 

Visions:

Cultura de pau

Edupau 
 
 

Actituds:

Respecte

Tolerància

Compromís

Responsabilitat 

Principis:

Empoderament

Drets humans 
 
 

1. Conceptes i visions 

Els conceptes són unitats que utilitza el pensament, delimitades per una definició. Serveixen d’eines per analitzar i interpretar la realitat i per orientar l’actuació. Els conceptes fonamentals en l’EDUPAU són els de pau, violència i conflicte. 

Les visions són més amples i complexes que els conceptes, ja que abasten un camp de la realitat o de la creació fins i tot, de la ficció (per exemple, una utopia). La visió pot ser individual o col·lectiva (compartida per un grup). Una visió del que és factible i desitjable o valuós serveix per donar sentit i orientar a una missió (una tasca, una contribució a fer, que un individu o un col·lectiu es proposa com a meta de la seva actuació). Les visions que intentarem transmetre són les de la cultura de pau⁴, l’EDUPAU i la RC. 

Els valors són qualitats positives, ideals (la pau, la justícia, la llibertat,…), resultants de processos d’atribució, de judici i d’abstracció. Els processos valoratius fan que les persones, els comportaments o les coses que tenen aquestes qualitats siguin apreciables i preferibles. Els valors formen part de la cultura i del món espiritual (de la dimensió interior de la persona) i tenen les funcions de servir de referència i de criteris per als judicis morals, per orientar la conducta i per donar sentit a l’existència. Els valors senyalen una direcció cap a on avançar, es persegueixen i mai no s’arriben a aconseguir totalment. 
 

1.1 Visió de l’EDUPAU 

La visió de l’EDUPAU i de la cultura de pau, com el mateix concepte de pau, són fruit d’una evolució històrica.  

La preocupació per la pau és tan antiga com el problema de la violència: En totes les cultures, en totes les religions i en els moviments filosòfics, es manifesten aspiracions a la pau.  

L’EDUPAU sorgeix com una resposta als problemes socials, polítics i educatius relacionats amb el conflicte i la violència. I aquests problemes i la seva percepció, han anat canviant amb el pas del temps.  

L’EDUPAU en l’actualitat ofereix una proposta global de modernització educativa, avalada per un moviment amb un segle d’història en Europa. Una proposta que ha estat aplicada en experiències concretes, però, pel que sabem, encara mai no ha estat aplicada, efectivament i coherentment, a cap sistema educatiu. 

Per una part, l’EDUPAU respon al plantejament exposat a la carta fundacional de la UNESCO, quan diu: Donat que les guerres naixen en la ment dels humans, és en la ment dels humans on s’han d’aixecar els baluards de la pau. Això implica una opció: La pau s’ha d’aprendre. D’aquesta opció, es deriva el compromís de fer de l’educació un instrument per a la construcció de la pau. 

Des del punt de vista acadèmic, l’EDUPAU s’ha constituït en un camp teòric i pràctic de l’educació orientat a promoure els valors, actituds, coneixements i habilitats que possibiliten la materialització de la pau i de la noviolència.  

L’EDUPAU es troba emmarcada en una en una visió global i dinàmica de la societat. Una visió caracteritzada per aquests dos trets cabdals:

- La interdependència (tot està relacionat: el que passa a un punt de la Terra afecta a tota la Terra) que demana l’assumpció d’una perspectiva global per comprendre i actuar. (Pensar globalment i actuar localment).

- La transformació possible i imprescindible de la societat cap a un model més just i sostenible, inspirat per la cultura de pau. 

Segons un dels seus teòrics, Michael Wessels, la contribució efectiva de l’EDUPAU a la cultura de pau requereix el compliment dels següents requisits:

1. Ha d’apuntar a un canvi sistèmic (un canvi del sistema social). Per això, s’ha d’integrar en els diferents nivells socials. No només a l’àmbit escolar, sinó també als àmbits familiar i comunitari, a l’educació informal, a la política,…

2. S’ha d’orientar a la cooperació, superant  l’individualisme i la competició.

3. Ha d’identificar o crear objectius superiors que puguin ser compartits pels individus i pels grups en conflicte⁵ com un dels millors mitjans per prevenir l’evolució destructiva dels conflictes.

4. Fomentar l’empatia, la comunicació, la consciència de la interdependència i la comprensió intercultural.

5. Ha d’aspirar a la pau positiva: la pau basada en l’avanç cap a la justícia, la igualtat, la solidaritat, el desenvolupament sostenible i en el retrocés del sexisme, el racisme, el classisme, la marginació i l’acaparament i l’abús dels recursos. 

Hem d’afegir que l’EDUPAU es du a la pràctica mitjançant: 

1. L’empoderament ⁶ dels individus i dels grups.

2. El respecte de la dignitat i dels drets humans.

3. El compromís actiu en la construcció d’una societat justa, democràtica, solidària i sostenible.  

La reivindicació de l’EDUPAU continua vigent  per les següents raons:

a) La necessitat de donar resposta al problema social de la violència en la societat.

b) La necessitat de donar resposta a la mateixa problemàtica que planteja la violència en les aules, els centres educatius i el carrer.

c) L’EDUPAU ofereix una línia per assolir els objectius generals de l’educació i per millorar la qualitat de l’educació. És compatible i complementària amb altres iniciatives de renovació educativa: democratització, educació ambiental,… 
 

.